márcio-andré

crítica

entrevista

encontros

publicações

textos

composições

na internet
 

 

 

JOAN NAVARRO els vèrtexs de la O

 

 

Els inicis acabats de l’inici. El pinyol de la paraula que retorna al si del pinyol, al seu ivori de lluna, a la frontera de les aigües seminals. El blat sota la blanca llum de l’èter: Ideogrames damunt la pell de l’ombra. El jaguar constructor dels cels que s’expandeixen. La ferralla estel•lar. L’oxigen de les cases de la memòria. Hem alçat ciutats entre les vinyes de les nostres extremitats, entre els reflexos dels àpats carnals, entre els llenguatges de les antenes boreals, damunt les plaques tectòniques del sentit. Cases per on travessa el llamp austral. La música muda de la mar. Les columnes helicoïdals de plom. El vol de l’arc. Espills de l’ull de l’avena. El basalt del cavaller del silenci vora els boscos de plata: Tots els alfabets ferits. De miosotis, l’alè originari: La llum de les grafies, de les icones al•lògenes dels rèptils. El desert de les medul•les. La bauxita dels rellotges sense esfera. El discurs que s’esborra quan es pronuncia. L’ambre de les vocals insomnes per sempre més. Les bactèries de les síl•labes d’Andròmeda: Roig crepuscular. El bronze corbat del bou. La petxina d’ònix. La o sense fi, sempre refent-se, buida i repleta. La o i l’àlef. El cant de l’ombra harmònica i cúbica. El peix de l’hàlit. La lluna lacustre. Navalla dels hemisferis. Espill d’orquídia sota la pluja. Vitrall de signes que s’esbocinen. El dir de la primera ameba dins l’urna de mica. L’altre: Nosaltres, creadors de l’altre dins la llavor de la saviesa.

 

València, abril de 2008

 

 


 

Los vértices de la O

Los inicios acabados del inicio. El hueso de la palabra que retorna al seno del hueso, a su marfil de luna, a la frontera de las aguas seminales. El trigo bajo la blanca luz del éter: Ideogramas sobre la piel de la sombra. El jaguar constructor de los cielos que se expanden. La chatarra estelar. El oxígeno de las casas de la memoria. Hemos levantado ciudades entre las viñas de nuestras extremidades, entre los reflejos de los ágapes carnales, entre los lenguajes de las antenas boreales, sobre las placas tectónicas del sentido. Casas por donde cruza el relámpago austral. La música muda del mar. Las columnas helicoidales de plomo. El vuelo del arco. Espejos del ojo de la avena. El basalto del caballero del silencio junto a los bosques de plata: Todos los alfabetos heridos. De miosotis, el aliento originario: La luz de las grafías, de los iconos alógenos de los reptiles. El desierto de las médulas. La bauxita de los relojes sin esfera. El discurso que se borra al pronunciarlo. El ámbar de las vocales insomnes para siempre. Les bacterias de las sílabas de Andrómeda: Rojo crepuscular. El bronce curvado del buey. La concha de ónice. La o sin fin, siempre rehaciéndose, vacía y repleta. La o y el álef. El canto de la sombra armónica y cúbica. El pez del hálito. La luna lacustre. Navaja de los hemisferios. Espejo de orquídea bajo la lluvia. Vitral de signos que se desmenuzan. El decir de la primera ameba en la urna de mica. El otro: Nosotros, creadores del otro en la semilla de la sabiduría.

 

València, abril de 2008

 

 

Joan Navarro (Oliva, País Valenciano, España) é poeta, tradutor e editor da revista sèrieAlfa fulls temporals d'art i literatura

 

 

voltar para crítica


2003©Design Confraria do Vento

2003©Márcio-André